LA MEDIACIÓ

La mediació a l'escola és una manera de resoldre els conflictes que s'hi plantegen de forma pacífica i voluntària. La figura neutral del mediador és la persona (o equip de persones) que guia les dues parts del conflicte amb la finalitat que, per elles mateixes, arribin a un acord.

Article 1: "La mediación en el ámbito educativo."

La mediació és una forma de resolució pacífica, confidencial i voluntària de conflictes que amaga una experiència educativa: la formació de les parts i un seguit de valors, la col·laboració per resoldre conflictes, el descobriment de les diverses percepcions d'un mateix problema i la identificació del què preocupa a cada part (a través de la parla i l'escolta). Per tot això, té un seguit d'avantatges: es desenvolupa l'interès i la responsabilitat, es millora la capacitat de diàleg (parla i escolta) i de resolució no-violenta de conflictes, es redueixen el nombre de sancions i expulsions i s'afavoreix la millora de la convivència. A més, la mediació planteja dins el marc educatiu un aprenentatge del saber fer i saber ser a través de l'exemple i l'acció, no només del saber intel·lectual.

En aquesta tasca s'hi ha d'involucrar tota la comunitat educativa. Els docents, en concret, tenen el paper de revalorar i reconèixer les parts com a gestores de la solució i han de posar-se en una postura superadora.

El conflicte sorgeix de forma natural fruit de les relacions interpersonals: cadascú té un seguit de preferències, punts de vista, necessitats i valors que poden divergir amb els dels altres. Hi ha diverses formes de gestionar el conflicte: evitar-lo, deixar que un algú decideixi o imposi la solució... I entre aquestes alternatives trobem la mediació, on una tercera part neutral intervé per a que el conflicte el resolguin les dues parts de forma pacífica i afavoreix el procés de diàleg entre elles. El mediador té un rol importantíssim i la seva actuació constructiva té una estructura concreta que consisteix en un seguit de fases. Les fases de la mediació són:

- La premediació

- La recollida d'informació

- Identificació de temes i creació de l'esquema a seguir.

- Generació d'idees i opcions sense compromís en cada tema.

- Negociació per crear una solució òptima.

-  Repàs, acord final i clausura

Cal remarcar dues tècniques molt útils en la mediació:

• L'escolta activa empàtica: resum per part del mediador de les expressions i postures de cadascuna de les parts en què recull l'estat anímic i d'implicació en el conflicte. També mostra comprensió vers les postures de les parts, es mostra empàtic, clarifica, resumeix i tendeix a parafrasejar (repetir el que ells han expressat però amb paraules pròpies). L'escolta activa ajuda al mediador per tal que les parts implicades es sentin escoltades, compreses i valorades, i ajuda també a les dues parts del conflicte (comprensió mútua).

• La reenmarcació de les frases negatives: eliminar comentaris negatius i perjudicials per al diàleg. En l'article se'ns parla de dotze tipus de resposta utilitzades quan volem que algú ens expliqui el seu problema però que obstaculitzen el procés de comunicació: ironitzar, manar o dirigir, interrogar, consolar, aprovar o desaprovar, etc.

Resulta molt important equilibrar el poder: el poder és el grau de dependència d'una de les parts del conflicte respecte l'altra. Quan hi ha una situació de ple equilibri és molt difícil que arribin a un acord, ja que ambdues parts es troben en una postura molt inelàstica i la capacitat d'una part d'influir en l'altra és gairebé nul·la. En aquests casos pot ser útil l'entrevista privada o la co-mediació.

De vegades es produeix un estancament en la mediació, i la tasca del mediador és la d'animar i dinamitzar el procés, fent descansos o canviant de tema, i sobretot crear una situació d'igualtat.

Un cop finalitzat el procés, s'han d'avaluar els resultats analitzant si les dues parts surten guanyant i queden satisfetes i si es millora la relació i comunicació entre ambdues parts.

Per últim, ens centrem en la figura del mediador:
-Pot ser qualsevol membre de la comunitat educativa però escollit pels alumnes.
-Té la missió de propiciar, estimular i escoltar les parts per tal que elles mateixes arribin a una solució conjunta.
- Ha de controlar el procés però no els resultats (ajuda a les parts a comprendre's i a buscar solucions conjuntes, millorant la comunicació entre si però no assumeixen la responsabilitat de transformar el conflicte).
- No jutja ni valora ni dóna consell.
- De vegades, el mediador comet errors que tenen a veure amb les dotze preguntes mencionades abans i que ha d'evitar (jutjar, discutir amb alguna de les parts, imposar la mediació o forçar la reconciliació, etc.).

La mediació en l'àmbit educatiu és una eina útil per millorar la comunicació i les relacions, el clima escolar i la formació plena dels alumnes, però no és recomanable utilitzar-la en casos de violència greu, abusos sexuals, o temes relacionats amb drogues i/o armes.

Comentari personal: Estem molt d'acord amb aquest article sobretot amb el que es diu a l'últim paràgraf. És més, diríem que no és "recomanable no fer-ho servir" sinó que no s'ha de fer servir la mediació per tractar aquests casos tan extrems. Per això hi ha altres formes de buscar la solució i professionals especialitzats, ja que són casos molt complexos en els quals no s'hi pot implicar qualsevol persona i en els quals normalment no s'aconseguirà que les dues parts arribin a un acord o mai accediran ni tan sols al diàleg.

Article 2: "Caso de mediación escolar: formación de mediadores escolares: un proyecto en expansión."

Al municipi de Guadarrama (Madrid), amb la presència de cinc centres escolars, s'inicià l'any 2008 un projecte de formació de mediadors i mediadores en un dels seus centres, una experiència tan positiva que ajuda a canviar la visió de la convivència i la cultura de la pau dels alumnes que al cap de dos anys, dos centres més s'hi adheriren. L'any 2010, els dos centres restants iniciaren un estudi amb la possibilitat d'implantar el projecte, fet que comportaria l'establiment del projecte en la totalitat del municipi. 

Sense entrar en els aspectes teòrics d'aquest concepte que acapara tanta informació (vegeu el comentari de l'article 1), cal comentar els principis que es destaquen en aquest article i que s'han de tenir en compte per imposar la mediació en un centre escolar.

- S'ha de desenvolupar un conflicte entre iguals. 

- La mediació mostra als alumnes una manera de resoldre els conflictes i no d'evitar-los. 

- L'existència del conflicte és positiva: permet el desenvolupament i l'evolució personal i social. 

- S'entén per resolució positiva d'un conflicte aquella que no es realitza per mitjans violents, procurant entendre a l'altre part i arribant a acords de convivència sense que existeixin guanyadors i vençuts.

- La posada en marxa del projecte de mediació va associat a un interès del centre per un tractament dels conflictes diferent i una recerca de noves vies de solució.

Cal destacar també, els resultats que s'expliquen a l'article després d'haver implantat el projecte de mediació al centre educatiu:

- Acceptació general per part dels alumnes, tant de la funció dels mediadors com de la mediació de manera global com una forma de resolució de conflictes.

- Gran millora de la conflictivitat existent.

- Reforç pels mediadors per part dels seus companys pel que fa a la seva funció.

Finalment, cal destacar un apartat de l'article comentat que resumeix els casos en els quals ha d'intervindre la mediació: baralles, faltes de respecte, malentesos, rumors malintencionats, discussions per les zones de joc, molèsties a classe, el no respecte del material dels companys, conductes incipients de bullying o lluites de poder i lideratge.

Per tant, aquest apartat reforça la nostra opinió: estem totalment d'acord i a favor de la mediació a l'escola, als centres educatius, amb la finalitat de resoldre els diferents conflictes entre alumnes, entre els iguals, conflictes que esdevenen de la convivència, que es poden parlar i que tenen una solució, que per mitjà d'un mediadior que guia, les persones se n'adonin de l'error comès i siguin elles mateixes que, posant-se en el paper de l'altre, sàpiguen entendre'l i valorar-lo, bàsicament conflictes quotidians que sorgeixen en un centre escolar i no la mediació en casos extrems que s'allunyen de l'àmbit escolar, com els abusos sexuals, les drogues o les armes.